EL LLENGUATGE TAMBÉ ÉS SEXISTA
Jo som dona i mallorquina
i el llenguatge em confon;
“ses coses són tal com són”
i la cosa queda fina.
Ho deim sense consciència,
fa temps immemorial;
ja convé que aquest cabal
tengui arreu més presència.
Si li dius a un home ca
serà llest i eixerit;
si a la dona cussa has dit
pensa que molt mal li fa.
Serà valent i arriscat
si ell és aventurer;
l’aventurera ja té
la creu que li han posat.
Un qualsevol és quisvulla
una “qualsevola” és puta;
la llengua fa aquella ruta
quan el cervell ens embulla.
Si dius home de carrer
el poses dalt de la trona;
si això ho dius de la dona
molt de mal li podràs fer.
Un home públic sempre és
personatge prominent;
si dius pública amb accent
a ella la fas un no res.
Si dius home de la vida
el fas amb experiència;
si és dona la referència
de puta li prens la mida.
El “puto” amo sempre fa
tot allò que li ve en gana;
i si és puta na Joana
tothom sabrà com li va.
Un heroi és bona gent,
i l’heroïna la mata;
quan el mot a pics esclata
cerca un nou argument.
Quan un home és atrevit
té una forma exquisida,
però si ella és atrevida
creu-me, ja està tot dit.
És intel·ligent i hàbil
si un jove queda fadrí;
si és fadrina pot complir
la papereta d’inhàbil.
El gran Déu va crear el món,
ella és sols una mestressa;
quan xerres de la deessa
la cultura ja es confon.
El sogre, pare polític,
la sogra, una bruixa és,
i aquí queda ben palès
que el masculí és proclític.
Això sols és un exemple
del camí que hi ha per córrer;
tant si dus pamela o gorra
la llengua esdevé un temple.
Jo no vull ser cap defecte,
la llengua és una virtut:
si no vols ser menystingut
parla sempre amb respecte.
Felip Munar i Munar
“Menció especial” en el primer concurs de gloses sobre la violència masclista organitzat per l’Ajuntament d’Alaró i el Consell de Mallorca.